Pàgines

2013/10/22

VALLS, DONA'NS L'ESQUENA!

Ahir al vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs, es va organitzar una taula rodona sobre un dels espais més oblidats i degradats de Valls: ELS TORRENTS. L'acte s'emmarca dins d'una sèrie d'actuacions del grup Sopes d'All. Aquest col.lectiu intenta redescobrir racons de la ciutat oblidats. El seu mètode és força clar: fer actuacions puntuals en certs espais abandonats perquè els ciutadans s'hi tornin a apropar, els tornin a gaudir i, en conseqüència, se'ls facin seus.

Des del meu punt de vista, els torrents són configuratius de Valls, li donen forma i caràcter. El Casc Antic és situa en una petita elevació del Camp de Tarragona encotillada per aquestes rieres que van a buscar el riu Francolí per acabar desaiguant al mar. 

Històricament els torrents vallencs van ser utilitzats per aprofitar la força motriu de l'aigua, com abocador de les industries, com a clavegueram (amb tot el que això comporta: males olors, malalties,...), com a lloc d'esbarjo de criatures, com a font d'aigua,...

Durant les últimes dècades, totes aquestes activitats han anat desapareixent i la construcció de ponts per cosir el teixit de la ciutat ha remarcat la diferència de cota entre el fons dels torrents i la ciutat. Aquesta desvinculació entre ciutat i rieres es pot captar si ens aturem en un d'aquests ponts i guaitem a banda i banda: les façanes que s'aboquen no s'obren cap aquests espais verds amb grans finestrams, balcons o terrasses, al contrari, els hi donen l'esquena, són els 'darreres'. Responen encara a aquests espais bruts i pudents.

plànol de Valls i torrents |
font: agb

Els quatre membres de la taula rodona tenien perfils diversos: humanista, arquitecte-urbanista, biòleg i geògraf-paisatgista. En les següents ratlles, intentaré fer una breu síntesi de la visió particular de cadascun d'ells, molt marcada pels respectius oficis.

L'humanista, Héctor Calvo, va fer un cop d'ull a la història per entendre les causes de l'estat actual. Associava la degradació dels torrents a la migració de la producció industrial cap a altres zones de la ciutat. Una activitat industrial que es nodria de la força motriu de l'aigua i aprofitava aquesta per evacuar els residus sobrants de les fàbriques, moltes de les quals eren adoberes i tèxtils. Aquesta migració de la industria va propiciar la migració de la població cap a zones perifèriques, és a dir, que la degradació dels torrents i del Barri Vell són fenomens més o menys paral·lels (causa - efecte).

Reivindicava que els plans urbanístics mai han sabut integrar els torrents dins del teixit urbà i per tant, era un repte apoderar-se altre cop d'aquests espais verds.

Torrent de Farigola |
font: Arxiu Municipal de Valls

M'interessava la intervenció de l'arquitecte i urbanista Sebastià Jornet ja que, actualment, coordina la redacció del nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal de Valls. Aquest nou Pla ha de poder donar les eines per millorar, amb els anys, tota aquesta situació. 

Va estructurar la xerrada amb tres conceptes: obsessió, dificultat i 'caràcter' públic, sempre recolzant-se amb el bon ofici.

Obsessió pels torrents. Pensar la ciutat amb ells des del primer esquema i entendre que centre ciutat i torrents van lligats; definir-los no com un límit sinó com un pulmó; i buscar referents com per exemple Terrassa (tot i que els torrents de Valls són molt més encaixonats que els egarencs).

La voluntat de l'equip redactor del POUM és fer créixer la superfície dels torrents de les 22 hectàrees actuals a 44 en un futur, incorporant els espais juxtaposats que es van trobant durant els 4 km lineals que dibuixen.

Va fer incisió en les parts dels torrents (fons, falda i balcó) i en la inundabilitat. La voluntat era fer entendre que els fons dels torrents i bona part de les faldes quedaven afectades per inundacions cícliques degudes als règims de pluja i, que per tant, els tractaments a rebre hauran de ser diferents en cada un dels àmbits. Les zones que podran absorbir nous i diversos usos són les que ell anomenava terrasses, balcons o balconets (segons la secció transversal de cada tram). Considerava que la multiplicitat d'espais que trobem, en aquest parc urbà lineal, podia albergar mil i una propostes (privades, col.lectives, cooperatives,...)

Parlava d'una dificultat molt gran: sanejar els torrents de clavegueram. Per sota el fons dels torrents i trobem 2 km d'aquesta infraestructura i les conseqüents connexions. Aquesta operació és costosa i implica saber molt bé cap on es vol anar.

El tercer concepte va ser com 'convertir el torrent en públic' ja que actualment només ho és el llit de la riera. Va explicar alguns possibles mecanismes per anar cedint espais als torrents.

A més, als 9 ponts ja existents, es plantejaven sumar-n'hi 5 de nous i 4 noves passeres.

Actual Carretera de Montblanc (finals del SXIX)
A primer terme, a l'esquerra, la casa existent a la vora de l'actual
gasolinera Galícia i, al fons, xemeneies de ca Dasca |
font: Arxiu Municipal de Valls
El geògraf i paisatgista Sergi Saladié ens va mostrar una visió més romàntica dels torrents parlant-nos dels espais invisibles o dels 'llocs no llestos'. Actualment, els habitants de Valls sabem que hi són però, en el fons, pocs de nosaltres els hem passejat o gaudit. Feia referència, igual que l'Héctor, a la invisibilitat per culpa de la pèrdua d'usos (productius i socials) i, metafòricament, explicava que el centre de la ciutat i els torrents eren com un pinyol que hagués germinat. Al germinar les branques tenen vida (creixements annexos al Casc Antic, polígon industrial,...) però el pinyol es queda buit i mort. Advocava pels llocs vius i diversos, els anomenava els 'espais llestos': dinàmics, d'usos nòmades, cooperatius, flexibles, espontanis,...

Va exposar que després d'una època de dilatació econòmica i social com la que vam viure, ara vivim i viurem temps de contracció i que aquests portaran altre cop els usos productius i socials en aquestes zones abandonades i degradades. I en conseqüència aquesta activitat tornarà a revitalitzar aquests espais oblidats.
        
Fonts de Mas Miquel amb els rentadors al fons (abans del 1930) |
font: Arxiu Municipal de Valls

Personalment, la taula rodona va ser molt interessant i el debat que es va generar enriquidor i il·lusionant. Però, com a vallenc, crec que també hem de fer autocrítica tots plegats, com a poble. Alguna cosa si que s'ha fet en aquesta direcció, amb resultats poc satisfactoris, però que ens han de servir per reflexionar, treure conclusions, per no caure en els mateixos errors altra vegada. Mas Miquel, on antigament les fonts brollaven, els safareigs estaven plens i la canalla corria entre mig de les cames dels grans, fa uns anys es va recuperar com a Parc Urbà, lloc d'esbarjo, per fer picnics familiars i concerts a la vora de la riera, ubicat en un d'aquests balcons que parlava en Sebastià Jornet. Avui, és un lloc inhòspit, on la drogoaddicció i el vandalisme és present i on, tot i les inversions i esforços, no s'ha produït mai aquesta connexió entre ciutat i riera. 

A banda d'aquest últim apunt, també m'agradaria fer uns aclariments de llenguatge. Sense ser cap expert en la matèria, intentaré ser el màxim precís possible (si vaig errat agrairia les correccions pertinents). Crec que es van barrejar alguns conceptes que en algunes professions poden ser habituals però que traslladats a l'ús quotidià poden portar malentesos. Una explicació més clara de que s'entén en urbanisme per Pla d'Ordenació Urbanística Municipal,  Projecte Executiu o Parc Urbà podria haver clarificat certs aspectes. Crec que és rellevant, a més, pot ser interessant pels que no estan avesats a aquest camp, ja que contínuament escoltem aquestes mots en els mitjans de comunicació. 

El municipi de Valls està redactant el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aquest serà l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori que pot abastar un o més d'un terme municipal. classificar el sòl per establir-ne el règim jurídic, definir el model d'implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic, definir l'estructura general del territori i les pautes per al seu desenvolupament i determinar les circumstàncies que poden produir-ne la modificació o revisió. (Font: www.gencat.cat)

A més, els torrents o rieres disposaran del seu propi Pla Especial Urbanístic (PEU). Aquests tenen per objecte desenvolupar determinacions contingudes en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urbanístic general, per a l'ordenació de recintes i conjunts artístics, la recuperació i millora del paisatge urbà, la protecció dels espais fluvials, la protecció addicional del paisatge i de les vies de comunicació, la millora dels àmbits rurals. (Font: www.gencat.cat)

Des de l'urbanisme, el Pla General o Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i l'Específic donaran unes eines i marcaran unes directrius i àmbits, però en cap cas, definiran com s'han d'executar els projectes que donaran forma a aquests plans urbanístics. El Pla General serveix perquè qualsevol persona pugui saber cap on va una ciutat/poble i totes les intervencions que es projectin, en el transcurs dels propers anys, han de caminar en aquesta direcció, per aconseguir els objectius que s'han marcat en el Pla.

Els projectes que s'encarregaran de materialitzar i executar els plans urbanístics seran els Projectes Executius, aquests seran redactats per diferents tècnics i no necessàriament a la vegada (dependrà de molts factors: econòmics, socials, polítics,...). Per aquest motiu, la importància del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. 

Per altra banda, l'afirmació, que també va produir debat a la sala, va ser que 'es volia convertir els torrents de Valls en un Parc Urbà'. Aquesta confusió va venir donada per la definició de Parc Urbà.

L'urbanista, en el POUM, anomena els diferents sòls segons morfologia, usos,... Un àmbit de Parc Urbà és una classificació del sòl dins del que es podria anomenar 'sistema general d'espais lliures' d'una ciutat o poble. Els Parcs Urbans són els sòls destinats a espais verds de gran superfície.

Crec que la confusió va venir quan es va interpretar 'parc' com a jardí o plaça i 'urbà' que pertany a la ciutat (relatiu a estar pavimentat amb asfalt, panots,...). Tot i no conèixer el nou POUM amb detall, si fem l'esforç d'imaginar aquest 'parc urbà' dels torrents de Valls com una 'plaça dura' de 44 hectàrees, crec que només el cost de construcció trasllada aquesta suposició a l'absurd. Un Parc Urbà pot englobar zones dures, zones toves, vegetació, natura, cultura, horts, joc, comerç,... en definitiva bosses de vida connectades amb la ciutat i al llarg d'un recorregut lineal, un corredor biològic, com són els torrents (o com a mínim, això és el que vaig entendre: una amalgama d'usos).

Quins torrents us imagineu vosaltres a Valls? Quines activitats us agradaria que els torrents poguessin oferir? Us heu aventurat mai a passejar pels torrents? Quines sensacions us ha despertat l'experiència?

Si voleu podeu participar en les activitats que durant tota la setmana organitzaran el grup SOPES D'ALL pels torrents de Valls. Al fb trobareu tota la informació. Circ, concerts, jocs,... no us les perdeu!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada